HISTÒRIA

Les festes de la Magdalena narren el fet fundacional de la ciutat de Castelló. Va ser el tercer diumenge de Quaresma de 1252 quan els habitants del Castell Vell es van disposar a baixar a la plana per a assentar-se en la que acabaria sent Castelló de la Plana. Preveient que el camí seria llarg, les dones, xiquets i autoritats eclesiàstiques van penjar fanals dels seus gaiatos per a il·luminar la fosca nit i es van aprovisionar de diferents aliments per al trajecte, entre els quals destacaven els rotllos, fàcilment transportables al coll. Una forta tempesta els va sorprendre quan va caure la nit, de manera que els antics habitants van fer servir les canyes per a sortejar els torrents d'aigua. Una vegada passada la nit a la intempèrie en la que ara seria l'Ermita de Sant Roc, el grup va continuar el seu camí travessant el riu Sec, que arrossegava molta aigua després del temporal de la nit anterior. Finalment van arribar a la vila, en la qual es va celebrar una cerimònia religiosa. Va ser allí on va nàixer el nom de Castelló de la Plana, com a commemoració del lloc del qual procedien i també del que anaven a habitar en la seua nova vida.

Al llarg dels anys s'ha mantingut la tradició de rememorar la fundació de Castelló de la Plana a través de les festes de la Magdalena, que manté intacta en els seus actes més representatius la simbologia d’aquella històrica baixada. La Romeria de les Canyes, els rotllos, les gaiates, l’aturada en Sant Roc. Tots eixos elements continuen vius hui dia i tenen el seu origen en aquesta llegenda.